CÉSAR DE LAS HERAS. ESCULTURA CERÁMICA A PAU D'ARARA.
La galeria
d’arts aplicades Pau d’Arara del
carrer Major presenta en la seva sala interior les escultures ceràmiques de
Cesar de las Heras inspirades en les cultures antigues i amb la temàtica de les
edificacions que podem trobar a les ciutats perdudes com Petra a Jordània o el
Machu- Pichu del Perú.
César de las Heras és un ceramista segovià que s’ha dedicat a
investigar els materials i els colors de la ceràmica. Aquest interès l’ha dut
a visitar la ciutat xinesa de Jingdezhen a la província de Jiangxi on va
tenir origen la porcellana blanca amb
decoracions blaves que tan els portuguesos com els holandesos van primer exportar
i després imitar.
La producció escultòrica de César de las Heras
es fonamenta en una mena de pinyes constructives en les que es pot distingir
unes parts compositives que a l’hora amaguen un interior comunicat
amb la part externa per
finestres. Algunes d’aquestes
obres poden recordar la forma primigènia
dels poblats dels indígenes de l’Amazones, altres segueixen mantenint la forma
circular remetent a la bíblica torre de
Babel, d’algun mode poden ser llegides com iglús. La persistència del color i
la investigació amb porcellana utilitzada
damunt els esmalts amb grafismes es percep en les rajoles de refractari.
La instal·lació en la sala d’exhibició de Pau
d’Arara s’acompanya de uns textos a manera de poemes que complementen i donen
un sentit afegit a la ja interessant mostra d’aquest treball artístic. D’altra
banda César de las Heras comercialitza
una sèrie de estris de vaixella ( teteres, gerres, vols, etc.) semblants a la
ceràmica de Sargadelos però amb l’empremta personal d’aquest artista de la
ceràmica.
En la celebració d’aquest any Rusiñol mostres
com aquesta renoven l’interès que el viatger impenitent va demostrar vers les
arts dites menors la ceràmica i els
esmalts en particular. De les moltes anècdotes del Senyor del Cau les que giren
al voltant de la ceràmica en són majoria. El viatge vers l’origen atrau l’artista
cap a les cultures llunyanes i ancestrals, font inesgotable de sorpreses com
aquell jaciment de Xian amb els seus carros de guerra i els centenars de
guerrers de terra cuita.
Texto: Isidre
Roset Juan (Crític d’art de l’Eco de Sitges).
http://cesardelasheras.com/
