UWE GEEST, PINTURAS.
Viu la seva infantesa a
Dahme, un petit poble a la vora del Mar Bàltic, abans de retornar a Hamburg, on
va néixer l'any 1941 i on va estudiar arquitectura. Resideix a Barcelona des de
l'any 1968. Ha exposat a Espanya, França, Holanda, Gran Bretanya, Andorra,
Venezuela, Marroc i Alemanya.
Fa un any, vaig demanar a
l'Uwe si podia observar-lo mentre pintava i així veure el naixement i
l'evolució posterior d'un quadre. Jo sabia que li demanava molt, perquè l'acte
de crear és quelcom d'intim, de molt personal. Requereix de l'artista que oblidi el món exterior per poder estar en
total comunicació amb el seu propi món interior. Ell hi va accedir i, gairebé
de seguida, alló que era per part meva pura curiositat intel·lectual i artística va deixar pas a una sensació molt
més profunda: alló que jo veia formar-se a la tela es transformava dintre meu
en qualcom de propi, s'integrava al meu món interior i m'interpel·lava amb tal
força que no podía estar-me d'expressar-ho després -i, de vegades, quasi
simultàniament amb el seu acte de pintar- amb els meus medis, és a dir amb
paraules.
D'aquesta observació interiorizada
van sorgir uns poemes que porten els noms dels seus quadres. Per alguns d'ells.
les fases intermèdies -que vaig veure i han deixat de ser- em van inspirar
versos tan diferents entre sí com ho poden ser els estats efímers d'una obra,
de la cual el públic només veu l'última etapa, és a dir la definitiva.
Paralel·lament, intentava,
tot mirant fotografies antigues, penetrar en el món oníric, màgic, de la seva
infantesa i entendre quins elements havien deixat la seva imprenta a la jove
memòria del nen per anar formant, a poc a poc, un món pictòric poètic i sensual
on la vivesa dels colors mediterranis, lluny de fer desaparèixer la melangiosa
pal·lidesa de la natura del Nord, s'hi combina de forma única i inseparable. Jo
volia, en el seu esguard i sota els seus dits de pintor, retrobar aquest cel
del Nord, on s'estiren, de punta a punta, uns llargs núvols blanquinosos,
aquest mar més gris que verd o blau i les grands extensions de sorra del
Bàltic. Volia, des del seu taller de Barcelona, fer un tomb per Dahme, el poble
on va viure de petit.
Aquí teniu el resultat
d'aquest passeig, d'aquesta unió entre les imatges i les paraules: un any d'una
visió complementària, enriquiment mutu i intercanvi creatiu, un any d'una
meravellosa experiència artísitca i humana.
Texto: Yael Langella, Barcelona 07/04/1999.
